Espai 10 Fundació Joan Miró 1980
Comissaris : Roser Baró, Francesc Vicens
L’escultura monumental és com una gran fulla de paper en la qual Michel Goday crea traços / dibuixos realitzats d’una sola vegada quedant-se aquests com a taques, ratlles o simplement en blanc; és el que ell crida « escriptura sense cap traç », una escriptura sempre renovada, una escriptura del quotidià, que una vegada rebutjada es tira a la paperera.
(extracte del comunicat de premsa)
Instal·lació realitzada amb paper Fabriano de 220gr/m2
Sobre el paper, les tonalitats que arriben de la llum exterior canvien al llarg del dia i donen una veritable vida en el conjunt de l’obra.
Les exposicions de papers estripats no tenen nom. Marquen la frontera entre l’interior i l’exterior, la frontera entre la llibertat i la contenció.
Les parets de l’espai interior habitualment ocupat per les obres d’art resta buit sense cap mena d’objecte. Són els grans finestrals de lluna de vidre que actuen vestides d’unes faixes de paper que tamisen la llum i serveixen de suport d’uns estrips cal·ligràfics en forma d’escriptura.
La instal·lació és un gran moment de concentració i de goig.
La maqueta prèvia confeccionada en el taller és la base i « matèria prima » en el desenvolupament correcte de l’obra.
Entrada de l’espai10 Fundació Joan Miró Barcelona